El substrat cultural de la corrupció i la reforma educativa

Després dels Nadals, a la classe dels nens de cicle mitjà i superior de primària de l'escola del poble, van preguntar els  alumnes quants d'ells havien rebut algún llibre de regal. Només un va aixecar la mà. Faig un cop d'ull al "Anuario de Estadísticas culturales 2012" que publica el Ministerio i una dada em queda clara:  més d'un 40 % dels ciutadans, gairebé la meitat de la població espanyola, no llegeix un borrall, ni en suports físics, ni en suports digitals, res de res. La reflexió que em provoca és que un substrat cultural tan illetrat com aquest, potenciat per la tele escombraria, les passejades familiars de diumenge per les grans superfícies, la quincalla de simbologia religiosa i els tatuatges tipus "amor de madre"  gravats a la pell, és el que ha permés que a  l ‘ estat espanyol tradicionalment , la corrupció política no hagi rebut cap mena de càstig electoral degut a l'absència total del més elemental esperit crític en una part molt important de la població.  No sembla que la nova reforma educativa que pretén el govern i que signa aquest personatge pervers de nom Wert, tan farcida de disposicions i intencions de tota mena per a uniformitzar i centralitzar la gestió de les matèries educatives en benefici sobretot de la privatització i de l'adoctrinament, hagi de contribuir a millorar aquest estat de coses. En el seu preàmbul es poden llegir perles com aquesta: "Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una apuesta por el crecimiento económico y por un futuro mejor", es tracta doncs que l'ensenyament ens faci més  competitius en l'esfera econòmica, és a dir, la funció principal de l’educació és generar mà d'obra, si pot ser qualificada. Les referències  a l'esperit crític, la capacitat de reflexionar i analitzar, d'investigar o d'innovar, es fan molt de passada, sonen buides.  El perill d'aquesta reforma educativa, que es promulgarà amb rang de Llei Orgànica va molt més enllà de les controvèrsies polítiques conjunturals, de les discussions sobre qui té o ha de tenir les competències, del menyspreu a la diversitat lingüística de l'estat, etc, perquè introdueix en el cor del sistema educatiu la concepció més ultra economicista de la societat i no he escoltat que CIU es manifesti al respecte. Ve a ser com la reforma constitucional que pactaren PSOE i PP prioritzant el deute per damunt de les persones. Ja estem veient quines són les conseqüències.