7 de febr. 2013

El substrat cultural de la corrupció i la reforma educativa


Després dels Nadals, a la classe dels nens de cicle mitjà i superior de primària de l'escola del poble, van preguntar els  alumnes quants d'ells havien rebut algún llibre de regal. Només un va aixecar la mà. Faig un cop d'ull al "Anuario de Estadísticas culturales 2012" que publica el Ministerio i una dada em queda clara:  més d'un 40 % dels ciutadans, gairebé la meitat de la població espanyola, no llegeix un borrall, ni en suports físics, ni en suports digitals, res de res. La reflexió que em provoca és que un substrat cultural tan illetrat com aquest, potenciat per la tele escombraria, les passejades familiars de diumenge per les grans superfícies, la quincalla de simbologia religiosa i els tatuatges tipus "amor de madre"  gravats a la pell, és el que ha permés que a  l ‘ estat espanyol tradicionalment , la corrupció política no hagi rebut cap mena de càstig electoral degut a l'absència total del més elemental esperit crític en una part molt important de la població.  No sembla que la nova reforma educativa que pretén el govern i que signa aquest personatge pervers de nom Wert, tan farcida de disposicions i intencions de tota mena per a uniformitzar i centralitzar la gestió de les matèries educatives en benefici sobretot de la privatització i de l'adoctrinament, hagi de contribuir a millorar aquest estat de coses. En el seu preàmbul es poden llegir perles com aquesta: "Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una apuesta por el crecimiento económico y por un futuro mejor", es tracta doncs que l'ensenyament ens faci més  competitius en l'esfera econòmica, és a dir, la funció principal de l’educació és generar mà d'obra, si pot ser qualificada. Les referències  a l'esperit crític, la capacitat de reflexionar i analitzar, d'investigar o d'innovar, es fan molt de passada, sonen buides.  El perill d'aquesta reforma educativa, que es promulgarà amb rang de Llei Orgànica va molt més enllà de les controvèrsies polítiques conjunturals, de les discussions sobre qui té o ha de tenir les competències, del menyspreu a la diversitat lingüística de l'estat, etc, perquè introdueix en el cor del sistema educatiu la concepció més ultra economicista de la societat i no he escoltat que CIU es manifesti al respecte. Ve a ser com la reforma constitucional que pactaren PSOE i PP prioritzant el deute per damunt de les persones. Ja estem veient quines són les conseqüències.

7 comentaris:

  1. El tema fonamental és que l´EDUCACIÓ (en majúscules) ens fa lliures......i aquí rau la "madre del cordero". Evidentment, no volen que s´esbaloti el "ramat"....més.

    ......Aquest panorama i l´inici de la teva entrada és el que em fa pànic: és evident que anem abocats a un caos que cada cop ens fa més "únics" dins dels sistemes educatius, per no dir un renec...., però el més trist és que ho estant aconseguint, donat que a casa no es dedica el temps suficient per ensenyar als nens la llibertat que el plaer de la lectura ofereix i sí, en canvi, a inculcar més idea de competitivitat consumista exempta de valors (a la vista està com la nostra classe política els utilitza impunement). I és aquí on, malgrat el que roda en la política, podriem fer girar el rumb dels nostres fills. Per aquí es comença a lluitar contra aquesta indefensió.

    Evidentment, això ja fa pudor d´un "sálvese quien pueda", però no es pot permetre que ens aboquin a viure en permanent submissió.

    Allà cada qual el que faci dins casa seva, però després.....que no es queixi! Sempre hi ha espai per la personal rebelió dins tot aquest pessimisme i, mentre es pugui, l´EDUCACIÓ ens seguirà fent lliures. És feina nostra, com a pares, de poder oferir-la als nostres fills, malgrat sigui quan surtin de l´escola.

    .....I aquí sí que no hi caben els polítics.

    Suposo que és el poc que ja ens queda......però pot ser vital!

    Una abraçada

    Miriam

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miriam, saps, segur que ho saps, que a UK per exemple tens l'opció de formar, educar els teus fills pel teu compte a casa? Vull dir els sistemes democràtics reals contemplen totes les opcions, si no estàs d'acord en com funciona el sistema, o simplement no t'interessa, doncs ho fas tú! Aquí no! no hi ha opció a la disidència de cap mena. Es clar probablement ho fariem millor amb la canalla molts de nosaltres i podriem posar el sistema cap per avall. Petons

      Elimina
  2. Manel, molt necessàries reflexions com la que tu ens aportes. M'agradaria poder-ho publicar al web de la Coordinadora, si m'hi autoritzes. Tenim un tresor pq nostres dos petits han agafat afició a la lectura i van sovint a la biblioteca. La tele la fem funcionar poc i igual algun dia la llencem per la finestra. Una abraçada. Ja diràs

    ResponElimina
  3. Sí, Manel, ho sé....i desgraciadament aquí no és permés, però una cosa és clara: a professorat (inclòs aquell que no es conforma), ja se li està anant de les mans el tema perquè cada cop s'ocupen de més temes bueocràtics que no porten enlloc, en detriment de poder disposar de temps per preparar unes classes on l'alumnat no s'avorreixi i poder atendre als nens com es mereixen, com individus únics aprofitant la riquesa de la diversitat.

    Davant d'això, l'ambient de desencís que ells pateixen, com a guerrers vençuts i esgotats, lluitant contra la deixadesa de les famílies i la corrupcció política, a més de la manca d'enteniment fa encara més necessari l'acció que, com a pares I EDUCADORS que també som dels nostres fills, els ajudem (i tb als mestres que encara valen la pena) a plantar aquella llavor valuosa en els nostres fills. I ha un sistema que va a contracorrent, però jo em nego a deixar-me anar!

    Com deia Pennac, només cal un sol professor per salvar-nos inclús de nosaltres mateixos. Doncs hem de verllar per oferir, NI QUE SIGUI FORA DE L'ESCOLA, als nostres fills allò que guanyaran per la resta de la seva vida: valors , motivació, resiliència i il.lusió. Malgrat el panorama. Però "hay vida fuera de este planeta" i jo no em penso conformar, ....per més Werts que vinguin......i , si convé,.....carretera i manta! Però em fa vergonya dir que visc on visc.....

    Sóc molt pessimista i més veient que el canvi mental necessàri per avançar va en direcció contraria, però la paciència és una virtud i tractaré d'omplit-la per oferir als meus fills les eines per volar, un cop entenguin quins valors no poden oblidar posar en la motxil.la.

    Més, no puc fer.......però em nego rotundament a deixar-los entrar en el joc de d'usar la cultura i l'educació amb eines de competitivitat econòmica i salvatge mercantilisme. Vull que els meus fills creixin en uns fonaments sòlids de ser abans PERSONES i repeteixo: si no reben aquest missatge del que els envolta, ja els ajudarem des de casa a "traduïr-ho".

    Enhorabona pel blog! Una abraçada

    Miriam

    ResponElimina
  4. Mil disculpes per les errades....tinc els dits massa grossos i la vista massa curta pel teclat del mòbil...:-)

    Miriam

    ResponElimina
  5. El llibre del Pennac és una meravella i de fet carrega d'optimisme, així que no siguis pessimista! Analitzar la realitat i veure els problemes és un signe de intel.ligència no de pessimisme. Un petó.

    ResponElimina