8 de febr. 2013

El sustrato cultural de la corrupción y la reforma educativa



Poco después de Navidades, en la clase de los niños de ciclo medio y superior de primaria de la escuela del pueblo, preguntaron a los alumnos cuántos de ellos habían recibido algún libro de regalo. Sólo uno levantó la mano.  Le echo un vistazo al "Anuario de Estadísticas culturales 2012" que publica el Ministerio y un dato me queda claro: más de un 40 % de los ciudadanos, casi la mitad de la población española, no lee nada, ni en soportes físicos, ni en formatos digitales, nada de nada. La reflexión que me provoca es que un sustrato cultural tan iletrado como éste, potenciado por la tele basura, los paseos familiares de domingo por los grandes supermercados, los abalorios de simbología religiosa y los tatuajes tipo "amor de madre" grabados en la piel,  es lo que ha permitido que tradicionalmente , la corrupción política no haya comportado ningún tipo de castigo del electorado gracias a la ausencia total del más elemental espíritu crítico en una parte muy importante de la población. No parece que la nueva reforma educativa que pretende el gobierno y que firma este personaje perverso de apellido Wert, tan rellena de disposiciones e intenciones de todo tipo para uniformizar y centralizar la gestión de las materias educativas en beneficio sobre todo de la privatización y del adoctrinamiento, contribuya a mejorar este estado de cosas. En su preámbulo se pueden leer perlas como esta: "Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una apuesta por  el crecimiento económico y por un futuro mejor. "  Se trata pues  de que la educación nos haga más competitivos en la esfera económica, es decir la función principal de la educación es generar mano de obra, si puede ser cualificada.  Las referencias al espíritu crítico, la capacidad de reflexionar, de investigar o de innovar, se hacen muy de pasada, suenan vacías. El peligro de esta reforma educativa, que se promulgará con rango de Ley Orgánica va mucho más allá de las controversias políticas coyunturales, de las discusiones sobre quienes tienen o deben tener las competencias,  del desprecio a la diversidad lingüística del estado, etc,  porque introduce en el corazón del sistema educativo la concepción más ultra economicista de la sociedad y no he oído que CIU por ejemplo, se manifieste al respecto. Viene a ser como la reforma constitucional que pactaron PSOE y PP priorizando la deuda por encima de las personas. Ya estamos viendo  cuáles son las consecuencias.

7 de febr. 2013

El substrat cultural de la corrupció i la reforma educativa


Després dels Nadals, a la classe dels nens de cicle mitjà i superior de primària de l'escola del poble, van preguntar els  alumnes quants d'ells havien rebut algún llibre de regal. Només un va aixecar la mà. Faig un cop d'ull al "Anuario de Estadísticas culturales 2012" que publica el Ministerio i una dada em queda clara:  més d'un 40 % dels ciutadans, gairebé la meitat de la població espanyola, no llegeix un borrall, ni en suports físics, ni en suports digitals, res de res. La reflexió que em provoca és que un substrat cultural tan illetrat com aquest, potenciat per la tele escombraria, les passejades familiars de diumenge per les grans superfícies, la quincalla de simbologia religiosa i els tatuatges tipus "amor de madre"  gravats a la pell, és el que ha permés que a  l ‘ estat espanyol tradicionalment , la corrupció política no hagi rebut cap mena de càstig electoral degut a l'absència total del més elemental esperit crític en una part molt important de la població.  No sembla que la nova reforma educativa que pretén el govern i que signa aquest personatge pervers de nom Wert, tan farcida de disposicions i intencions de tota mena per a uniformitzar i centralitzar la gestió de les matèries educatives en benefici sobretot de la privatització i de l'adoctrinament, hagi de contribuir a millorar aquest estat de coses. En el seu preàmbul es poden llegir perles com aquesta: "Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una apuesta por el crecimiento económico y por un futuro mejor", es tracta doncs que l'ensenyament ens faci més  competitius en l'esfera econòmica, és a dir, la funció principal de l’educació és generar mà d'obra, si pot ser qualificada. Les referències  a l'esperit crític, la capacitat de reflexionar i analitzar, d'investigar o d'innovar, es fan molt de passada, sonen buides.  El perill d'aquesta reforma educativa, que es promulgarà amb rang de Llei Orgànica va molt més enllà de les controvèrsies polítiques conjunturals, de les discussions sobre qui té o ha de tenir les competències, del menyspreu a la diversitat lingüística de l'estat, etc, perquè introdueix en el cor del sistema educatiu la concepció més ultra economicista de la societat i no he escoltat que CIU es manifesti al respecte. Ve a ser com la reforma constitucional que pactaren PSOE i PP prioritzant el deute per damunt de les persones. Ja estem veient quines són les conseqüències.