11 de gen. 2011

Res m'agrada més que fer cançons


I en canvi vaig deixar de fer-ho fa més de quinze anys privant-me, quina estupidesa, del plaer de construir i enderrocar, de fer arquitectura amb les paraules, les emocions, els records o les experiències. Ara sé que sobretot m'ha agradat compartir-ho amb els amics, amb tota la gent estimada que heu passat aquestes primeres tardes del nou any per l'Antares de Lleida. Quina emoció sentir-vos tan a prop, el silenci, el respecte, l'afecte que m'heu donat a mans plenes, la brillantor dels ulls dels meus fills que mai havien vist el seu pare en un escenari, els amics de l'adolescència retrobats després de tants anys, els comentaris de l'Eduard Ribera i l'Enric Pinyol en els seus blogs, en Pere Ros i familia que van venir de Tortosa...i tantes altres coses. Només us puc dir, que sóc feliç, que us ho agraeixo profundament i que em sento esperonat a seguir i seguiré, amb la complicitat que ha esdevingut vitalment imprescindible d'en Xavier Monge, de la meva estimada Clara, del meu nebot Marc. Gràcies per la vostra amistat.


2 comentaris:

  1. Vaig sentir molt no poder venir Manel. No se mai com estaré demà ni de vegades d'ací a una estona , de totes maneres si que hi era en ganes i pensament , si en fas alguna altra avisa'm també , alguna n'encertarem.
    Una abraçada
    Miquel Àngel

    ResponElimina
  2. No et preocupis Miquel, hi hauran d'altres oportunitats, faltaria més! Malgrat tot hi vas ser-hi, t'ho ben asseguro. Petons

    ResponElimina