4 de juny 2010

El parany de les Indústries Creatives.

Cal remuntar-se a la Dialèctica de la Il•lustració de Horkheimer i Adorno que ja en els anys quaranta als Estats Units, posaven de volta i mitja a la indústria cultural titllant-la de “engany de masses”, pel ja llavors creixement exponencial de la seva influència i la seva il•limitada vocació uniformadora i mercantilista de la cultura. A aquesta crítica d'arrel filosòfica seguirien vint-i-cinc anys després les “revolucions” generacionals i els moviments post 68 que van fer bandera de l'autodeterminació individual i la llibertat d'expressió, contra el caràcter submís per remunerat de la creació artística i cultural dominants. Una mica de tot plegat ha anat filtrant-se des de fa setanta anys en el nostre inconscient social, però la perfecció del sistema capitalista es basa en la seva capacitat de minimitzar, absorbir i convertir en discurs propi fins a la més intel•lectualment feroç de les crítiques. Mentre perviuen i es perfeccionen “ad eternum” les grans estructures de la indústria cultural, totalment monopolitzades pels consorcis de comunicació, en l'argumentari polític i social contemporani les indústries deixen de ser “culturals” per a transformar-se en “creatives” i en aquest procés els “agents culturals” passen a ser “agents creatius” que obligats pels contextos de crisis i per la fidelitat ideològica a l'autodeterminació individual, se sotmeten voluntàriament a la més cruel de les precarietats laborals a major glòria i benefici de la Indústria Cultural.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada