L’any 1929 els Estats’Units d’’Amèrica es van veure sacsejats per un devastador crac econòmic que va sumir molts americans en la pobresa i la misèria. El govern americà va plantejar un extens programa per la rehabilitació del país que va anomenar “ The New Deal”. Una de les moltes mesures que proposava i que implicava al sector cultural i artístic, va ser posar en contacte els artistes que en patien també les conseqüències, amb el teixit empresarial, econòmic i els mitjans de comunicació nord americans. A resultes d'aquelles experiencies, els mitjans de comunicació de masses americans es van transformar adaptant com a seves les fórmules del “entertainment”, les empreses varen inventar i adoptar el marketing creatiu com a arma per a conquerir mercat i pel que fa als artistes, Estats Units, amb el cinema, el teatre i la música al capdavant, creava la indústria cultural més potent del planeta. Avui a Catalunya i a la resta d’Europa, vivim afectats per una greu crisis econòmica, però els gestors de la cosa pública nomes empren com a tota solució la tisora i es dediquen a retallar tot allò que tingui a veure amb la despesa social. L’àmbit de la cultura com sempre, es converteix en un sac de cops i es veurà greument afectat per aquesta manca de criteri i imaginació. Un cop més s’equivoquen, perquè nomes donant ales a la creativitat, l’experimentació i l’educació podrem sortir de l 'atzucac.